dilluns, 26 d’octubre de 2020

FESTIVITAT DE TOTS SANTS

 Actualment, la tradició mana que per Tots Sants es mengen panellets, però a Eivissa, els panellets, només els podien comprar famílies amb un determinat poder adquisitiu, ja que s’acostumaven a comprar a les pastisseries de Vila. A les cases pageses es feien bunyols i els padrins regalaven unes patenes grosses de fruita confitada als seus fillols.

N’Esperança conta que, en haver acabat sa vetlada, anaven tots a dormir deixant la taula parada, tapada amb uns pedaços perquè no hi anessin les mosques. Abans d’anar al llit, deixaven un llum d’oli fet amb un ble de pedaç encès damunt la taula tota la nit perquè les ànimes poguessin veure-s’hi bé si entraven dins la casa a visitar els vius. Al dia següent, després de la nit de la trencada, es tornava a reunir la mateixa gent al voltant de la taula encara parada, es passava el rosari i es dinava de tot allò que havia sobrat.

Joan Castelló explica també en el seu article que la gent jove visitava les cases amb un senalló i fent brular el corn demanant alguna cosa per les ànimes. Si en alguna casa no hi havia res, responien:

-Ni mancos p’es cossos!, cosa que provocava la següent resposta: -Mal vos caigui es cul a trossos!, amb la conseqüent rèplica: -I tu el repleguis a mossos!

Antigament, (i diem antigament perquè ja gairebé ningú la celebra així) la nit de Tots Sants es feia una vetlada a les cases, on es reunia tota la família al voltant de la taula per fer ‘sa trencada’, que consistia en un sopar a base de fruits secs, fruita de temporada i panellets (a algunes cases) i bunyols, banyats amb vi dolç i vi pagès.

Joan Castelló escrivia ja l’any 1976 un article per a Diario de Ibiza, publicat també al llibre Greix Vermell i altres escrits, on es lamentava que la festa de Tots Sants hagués perdut la joia de temps més antics i explicava que “avui pareix que sa gent ja en fa poc cas d’aquesta festa que en un temps sí que ho era, festa; i grossa. D’aquelles de menjar a prou, també. […] Avui, com que sa gent va farta de tot i no va d’estar dins sa casa, això ja no és festa”.

N’Esperança, de 77 anys, m’explica com celebraven a ca seva aquesta festivitat. “Paràvem taula a la porxada de casa. Era una taula de fusta gran. Allà hi posàvem pinyons, ametlles, bellotes… I amb una massa o una pedra anàvem trencant. Menjàvem magranes desgranades i un parell de dones es posaven a fer bunyols”.






ROSARIS:


Un rosari ensucrat és un enfilall de bombonscaramels i altres peces de dolceria, amb una rotllana de carabassat o carabassa ensucrada, anomenada patena, de dimensions més o menys grosses, que imita un rosari. És un costum de la ciutat de Palma que, per la festa de Tots Sants, els padrins en regalen als fillols, els avis als néts i els pares als fills petits, que el passegen passat pel coll.

Tradicionalment els grans de les avemaries eren de panetets o panellets dolços i els grans dels parenostres eren de fruites ensucrades o confitades. La dolceria i la decoració es va adaptant als costums i l'oferta de cada època. Al primer quart del segle xix es feien amb panetets de mort eren unes galletetes circulars. Després es feren de panellets (de vermell d'ou ensucrat o de pasta d'ametlla) i actualment s'hi han afegit els bombons embolcallats, caramels esponjosos i elements decoratius relacionats amb els personatges dels programes de televisió i pel·lícules infantils. A mitjans del segle xix es podien comprar a la menuda les peces que formaven el rosari ensucrat o comprar-lo fet a una pastisseria, forn de pa o botiga de queviures.





Cap comentari:

Publica un comentari

FESTIVITAT DE SANT JORDI

 Bon dia a tothom! Aquest divendres 23 d'abril és la festivitat de Sant Jordi, que com sabeu és el dia gran del nostre poble.  Aquí us c...