Quants de valtros sabeu quin és l'origen de la festivitat de CARNESTOLTES? A continuació teniu un vídeo explicatiu on podreu aprendre d'on prové el seu origen...
VÍDEO SOBRE L'ORIGEN DEL CARNESTOLTES:
https://www.ccma.cat/tv3/super3/infok/piriscopi-lorigen-del-carnestoltes/video/5652560/
Avui celebram la TRENCADA de FRUITS SECS a l'escola i treballarem la festivitat de TOTS SANTS amb els infants. Aquí teniu un article explicatiu i una il·lustració molt interessant que ens pot ajudar a entendre millor la manera que tenim de celebrar-ho a Eivissa...
ARTICLE: https://www.ibizaisla.es/eivissenquisme/coses-nostres-tots-sants-a-eivissa
Bon dia a tothom!
Aquest divendres 23 d'abril és la festivitat de Sant Jordi, que com sabeu és el dia gran del nostre poble.
Aquí us compartim dues llegendes de Sant Jordi perquè trieu la que més us pugui agradar:
Des de ben petits ens han explicat la llegenda del cavaller Sant Jordi però lluny de ser un personatge imaginari que va salvar la princesa de ser devorada per un drac, el cavaller Jordi va existir. Va ser un militar que va néixer a Grècia al segle III i lluitava a les ordres de l’exèrcit romà. Jordi, però, es va negar a perseguir els cristians tal i com el van ordenar i, per aquest motiu el van assassinar. Com va morir defensant la seva religió, se’n diu que va ser un màrtir i, per això, anys després, l’església el va fer sant. Jordi, però, no només és important per a l’església. A molts indrets, Sant Jordi és el seu patró com ara a Catalunya, Aragó, Anglaterra i Portugal. El motiu és que hi ha vàries llegendes en què s’assegura que Sant Jordi va ajudar els exèrcits a derrotar els enemics i conquerir territoris. Les dades històriques asseguren que Sant Jordi va morir el 23 d’abril de l’any 303.
El llibre
La diada de Sant Jordi associada al llibre comença en els primers anys del segle XX. L’escriptor valencià Vicent Clavel va proposar a la Cambra Oficial del Llibre i el Gremi de Llibreters fixar un dia per promoure la venda de llibres. Es va triar el 7 d’octubre de 1929, coincidint amb l’Exposició Universal que va tenir lloc a Barcelona, i va ser tan exitosa que van decidir canviar la data a una època en què el clima afavorís que la gent sortís al carrer. El dia escollit va ser el 23 d’abril, data en què van morir dos importants escriptors: l’espanyol autor d’ El Quijote, Miguel de Cervantes, i l’anglès William Shakespeare.
La importància de la diada de Sant Jordi per a promoure el llibre va portar l’organisme de Nacions Unides que vetlla per la Cultura i l’Educació, l’UNESCO, a declarar el 23 d’abril Dia Internacional del Llibre i dels Drets d’Autor. Des del 1996, més de 100 països reconeixen i celebren el Dia del Llibre en aquesta data.
La rosa
La llegenda diu que de la sang que va sortir del drac en va néixer una rosa i, per això, se’n regalen el dia de Sant Jordi. Si busquem als llibres d’història, però, ja al segle XV se celebrava a Barcelona una Fira de Roses amb motiu de Sant Jordi. Tenia lloc al Palau de la Generalitat i hi participaven sobretot les parelles joves que estaven a punt de casar-se. Es creu que d’aquest esdeveniment es continuen regalant roses per Sant Jordi.
Moltes vegades s’ha batejat Sant Jordi com el dia dels enamorats a Catalunya. El cert, però, és que no només es regalen roses entre enamorats. És comú oferir aquesta flor entre companys de feina, familiars o amics.
La suma de la força històrica del cavaller Jordi, la voluntat de promocionar el llibre i la rosa ha resultat en la festa cívica de Catalunya per excel·lència i una de les més estimades pels seus ciutadans. La multitudinària participació i l’ambient que es respira ha fet que la diada de Sant Jordi sigui coneguda arreu.
A continuació podeu veure una sèrie d'activitats a realitzar si voleu dins les vostres aules o a casa.
En aquest enllaç trobareu un altre relat anomenat La nit de les ànimes, també llegenda típica contada per a la nit de Tot Sants.
https://www.vilaweb.cat/noticies/300-contes-per-a-un-tricentenari-nit-danimes/
El vaixell de les ànimes és una de les llegendes clàssiques del món mariner i sovint associada a la nit de difunts. Segons les històries recollides en la tradició de la nit de les ànimes, alguns esperits surten en processó o en grup. Aquest és el cas dels abandonats en camp de batalla o dels perduts en el mar. Les llegendes de pobles mariners sovint parlen d'un vaixell, el vaixell de les ànimes que té les veles negres i és dirigit per un patró que fa sonar un corn marí.
Actualment, la tradició mana que per Tots Sants es mengen panellets, però a Eivissa, els panellets, només els podien comprar famílies amb un determinat poder adquisitiu, ja que s’acostumaven a comprar a les pastisseries de Vila. A les cases pageses es feien bunyols i els padrins regalaven unes patenes grosses de fruita confitada als seus fillols.
N’Esperança conta que, en haver acabat sa vetlada, anaven tots a dormir deixant la taula parada, tapada amb uns pedaços perquè no hi anessin les mosques. Abans d’anar al llit, deixaven un llum d’oli fet amb un ble de pedaç encès damunt la taula tota la nit perquè les ànimes poguessin veure-s’hi bé si entraven dins la casa a visitar els vius. Al dia següent, després de la nit de la trencada, es tornava a reunir la mateixa gent al voltant de la taula encara parada, es passava el rosari i es dinava de tot allò que havia sobrat.
Joan Castelló explica també en el seu article que la gent jove visitava les cases amb un senalló i fent brular el corn demanant alguna cosa per les ànimes. Si en alguna casa no hi havia res, responien:
-Ni mancos p’es cossos!, cosa que provocava la següent resposta: -Mal vos caigui es cul a trossos!, amb la conseqüent rèplica: -I tu el repleguis a mossos!
Antigament, (i diem antigament perquè ja gairebé ningú la celebra així) la nit de Tots Sants es feia una vetlada a les cases, on es reunia tota la família al voltant de la taula per fer ‘sa trencada’, que consistia en un sopar a base de fruits secs, fruita de temporada i panellets (a algunes cases) i bunyols, banyats amb vi dolç i vi pagès.
Joan Castelló escrivia ja l’any 1976 un article per a Diario de Ibiza, publicat també al llibre Greix Vermell i altres escrits, on es lamentava que la festa de Tots Sants hagués perdut la joia de temps més antics i explicava que “avui pareix que sa gent ja en fa poc cas d’aquesta festa que en un temps sí que ho era, festa; i grossa. D’aquelles de menjar a prou, també. […] Avui, com que sa gent va farta de tot i no va d’estar dins sa casa, això ja no és festa”.
N’Esperança, de 77 anys, m’explica com celebraven a ca seva aquesta festivitat. “Paràvem taula a la porxada de casa. Era una taula de fusta gran. Allà hi posàvem pinyons, ametlles, bellotes… I amb una massa o una pedra anàvem trencant. Menjàvem magranes desgranades i un parell de dones es posaven a fer bunyols”.
Un rosari ensucrat és un enfilall de bombons, caramels i altres peces de dolceria, amb una rotllana de carabassat o carabassa ensucrada, anomenada patena, de dimensions més o menys grosses, que imita un rosari. És un costum de la ciutat de Palma que, per la festa de Tots Sants, els padrins en regalen als fillols, els avis als néts i els pares als fills petits, que el passegen passat pel coll.
Tradicionalment els grans de les avemaries eren de panetets o panellets dolços i els grans dels parenostres eren de fruites ensucrades o confitades. La dolceria i la decoració es va adaptant als costums i l'oferta de cada època. Al primer quart del segle xix es feien amb panetets de mort eren unes galletetes circulars. Després es feren de panellets (de vermell d'ou ensucrat o de pasta d'ametlla) i actualment s'hi han afegit els bombons embolcallats, caramels esponjosos i elements decoratius relacionats amb els personatges dels programes de televisió i pel·lícules infantils. A mitjans del segle xix es podien comprar a la menuda les peces que formaven el rosari ensucrat o comprar-lo fet a una pastisseria, forn de pa o botiga de queviures.
Quants de valtros sabeu quin és l'origen de la festivitat de CARNESTOLTES? A continuació teniu un vídeo explicatiu on podreu aprendre d&...
